ÚLTIM POST

Doncs bé… aprofitant que avui és l’últim dia al laboratori i no tinc gaires coses per fer. Escriure l’últim post, en aquest bloc. que va començar el dia que vaig agafar l’avió per venir cap a Göttingen.
Demà a aquesta hora ja estaré el tren camí de Frankfurt main… que no Hahn… jajajajjaa! Per anar a buscar l’avió.
Doncs res, que ja estic apunt per acabar aquesta aventura, que ha tingut moments molt bons i moments dolents. però en general, tornaria a venir (això si sabent una mica d’alemany estarri molt millor )

I res, que demà el vespre ja estaré per Catalunya, aquests dies ens truquem, quedem i ens posem el dia, que ja tinc ganes de veure’us

Un petonás

Laia

recta final

Les dues sirenetes de Copenhagen

Vistes de Copenhagen

Hola!Ja estic a la recta final de la meva estada a Göttingen… 2 caps de setmana, menys de 20 dies… Comença el compte enrera per fer les maletes, papers, comprar bitllets de tren, etc

Aquest cap de setmana he estat a Copenhagen, la veritat és que m’ho he passat molt bé, hem sortit cada dia, i he dormit poquíssim. Els amics del meu amic, eren molt makus i em van fer sentir com a casa… ja hi aniria algun altre cap de setmana La ciutat és molt xula… i també vaig visitar Cristiania, jajajaja! Sabeu el què és, oi? és una comunitat ocupa que viu allà des de fa molt de temps, em sembla que són més de mil persones vivint allà, families, joves, de tot. Tenen bars botigues i al mig de la plaça hi ha paradetes de full, el tenen allà exposat i com la carn a una carnisseria, vas allà demanes quan en vols i te’l tallen, jejeje! Curiós de veure

I la química, no en vull parlar, perquè és un desastre…mmm!! No acabo de tenir res clar a veure si és veritat que són els últims quinze dies quan surt tot,

VInga makus, un petó molt gran a tots, us deixo un parell de fotos del cap de setmana a Copenhagen

Cosetes

Eiiis, com va tot?

Aqui a Tarragona tot OK. Estic definitivament instal·lat al pis que em va buscar la secre del Toni, amb una noia australiana que resulta que es la que fa els calculs teorics dels complexes de la Nora i un noi frances que tambe es teoric i fa calculs relacionats amb catalisi homogenia. Ella parla bastant be el castella i ell no gaire. Em va be perque mes o menys podre practicar l’angles. L’angles es molt important, ja ho sabeu.
Resulta que el pis de l’Aitor no em va convencer molt… pel tema higienic. Si haguessiu vist com tenien la cuina o el bany…. Aqui on estic son molt mes nets.

Ahir vaig aconseguir tenir internet al pis. Molt millor aixi. S’esta bé al pis. La noia australiana, Gemma marxara aviar a Alemanya i suposo que no trigara a venir algu altre. Amb el frances (Charles) bebem cervesa i fumem plegats… aixi que bé!

Aquesta nit anem a veure focs artificials a la platja. Fan un concurs durant tota la setmana, crec que el guanyador sera el qui s’encarregara de la festa major, al setembre.

De la quimica, us he de dir que… avui he tingut una reunio amb en Toni i la Sophie. Em centrare en la complexacio d’un lligand nou que tinc completament caracteritzat. El Toni creu que pot ser un lligand innovador… si ell ho diu, jo casi que me’l crec. Durant el que resta de mes de juliol fare molta experimental amb aquest lligand i aviam si aconsegueixo caracteritzar electroquimicament el complex. Sembla que hi han possibilitats… “nomes” cal enganxar-hi un puto metall!!! (tot i que aquest sigui el ruteni) He d’enviar un mail al Lluis per comentar-li. Si les coses surten bé l’apartat de resultats i discussio canviara força i canviaria a millor, sens dubte. En Toni m’ha animat bastant.
Laia tenies raó, treballar al iciq agrada. És mes motivador.

Ja us anire dient mes cosetes. Molts records a tothom i a veure si quedem el cap de setmana.

Laia que vagin molt be aquests ultims dies que resten!

Anem parlant!

BONUS TRACK: una cançoneta que no esta relacionada amb res, pero que m’agrada molt.

2/3… Això ja s’acaba

D’aquí a 4 setmanes justes estaré apunt d’agafar un avió cap a Barcelona. Que fort, ha passat tan ràpid el final, si és que encara em faltarien uns quants dies aquí. però també tinc ganes de tornar i anar a la platja i anar al casament i tot plegat, jejejeje!

El cap de setmana passat vaig tenir visites… jejejeje! Com tots sabeu, i suposo que els que vau  venir ja heu explicat com va anar tot plegat, no? Jo per la meva banda m’ho vaig passar molt bé QUan vau marxar de Alsfeld, em vaig quedar una mica trista (com em passa cada cop que marxen les visites) vaig anar a donar un volt perl poble, perquè el tren que sortia el cap de 20 min els diumenges no ho feia. O sigui que vaig anar a donar un volt pel poble, fer quatre fotos més. Vaig agafar el tren i dues hores després ja era a Göttingen. Com que no duia ni un duro a la butxaca, vaig aprofitar el camí de l’estació a casa per passar pel centre i treure diners. I quan vaig arribar vaig veure que tenia un missatge de l’Asia que em em deia si volia anar a veure una peli a casa seva… o sigui que temps de dutxar-me i menjar alguna cosa i vaig anar cap a casa seva a xerrar una estona, jejejeje! M’havia d’explicar com li havia anat la festa del Dissabte. I res… que la veritat va ser un plaer tenir-vos aquí el cap de setmana passat, Berlin inclús em va agradar més que el primer cop. Merci per haver vingut

Josep… encara que el bloc porti el meu nom, ves fent post explicant com et va per l’ICIQ.

Ori, Sònia… em Vaig mirar el Gran Torino jejejeje! després de deixar-me’l tan i tan bé, no ho vaig poder evitar, la veritat és que em va agradar.

I a la resta… un petonàs i una abraçada

Demà: ICIQ

Doncs si, dema ja estaré al ICIQ. Aixi de rapid ha anat tot, me’n he assebentat a les 17 de la tarda. Encara no se on dormiré. La secre del Toni m’ha buscat un pis on hi viuen un noi i una noia del ICIQ. Dema els coneixere. Pero hi han altres opcions: l’Aitor, amic del Nacho i la Lidia.
He parlat amb la Lidia i m’ofereix una habitació, volia anar-hi dema per passar almenys la primera nit amb algu que conec, pero justament dema hi anira una amiga seva.
També he parlat amb l’Aitor i semblava que volia que hi anes (logicameeeeeent, li baixara la despesa mensual…PAM!). He de quedar amb ell, dema o maxim passat.
Per tant, sembla que tinc tres opcions per anar a viure. Ja veurem com va tot. El mes probable que la primera nit la passi al pis que m’ha buscat la secre.

La quimica que fare alla sera la continuacio de la que estic fent aqui amb el meu lligand. Paraules textuals del Toni (via mail). Estaré amb la Sophie que és postdoc. Avui li enviava un mail i ja em deia: “traete el ligando que provaremos de hacer el mononuclear i el dinuclear y haremos electroquimica y tal”…. TAN DE BÓ!!

Bueno, per ara aixo es tot. Ja anire penjant cosetes, pero recordeu que… AQUEST ES EL BLOG DE LA LAIA! jejeje….

Un divendres qualsevol

Tenia per endavant cinc hores de RMN, de 10 a 15h. El dimecres dia 1 de juliol havia de començar a treballar a un lloc, ja havia parlat amb el Lluis i em va donar el “permis” per fer-ho, molt amablement. Per mi serien uns diners que m’anirien molt be. El MEQ l’hauria de acabar d’escriure entre les hores lliures i els caps de setmana. Aixi que els ultims dies a la uni havia fet bastant experimental.
Vaig arribar a la uni a les 10h i no vaig poder baixar a RMN fins les 11 passades, entre una cosa i una altra. A sobre em sembla que la acetona deuterada estava contaminada: surtien tre singlets de la ostia a la zona aromatica que aixi ho feien pensar. Inexplicables…. Hauria de repetir certs espectres…
Total, tot el mati a RMN casi bé i poques coses vaig treure clares.
Despres de dinar encara havia de passar per RMN a fer una altre tub.
Quan ja eren les 15.30 mes o menys i estava al laboratori, entra el Lluis i em diu (mes o menys):
-T’ha trucat el Toni?
-No.
-Doncs truca’l tu.
-Vale pero he d’anar al teu despatx, que aqui no pu trucar a Tarragona.
-OK, vine doncs. Te una feina per tu.
-Que, ara si que em deixes parat, estic sorpres.
Entro al despatx i truco al Toni que em diu:
“Escolta he buscat uns diners i t’he trobat aixo: Vine tres mesos al ICIQ, et podem buscar un pis per compartir o algu, tindries uns 300 (pel pis) + 600 euros nets al mes”.
Jo flipava, ostia que FORT. Ell continua dient: “Havies pensat fer vacances?” i jo li dic: “si bueno, tinc una boda el 8 d’agost, pero cau en dissabte i despres havia pensat de fer dues setmanes amb la novia”. El toni em contesta: “D’acord, tu fes les vacances tranquilament”

Total, vam estar parlant uns cinc-deu minuts. També vam comentar que jo havia d’acabar el MEQ i tal: “OK, aqui podras treballar-hi” diu el Toni. En Lluis també em va dir despres que no patis, que ja aniriem fent-lo i que per via mail me’l aniria corregint. Estic a la part final, ja. Dilluns em de comentar algunes coses. Pero el Luis estava content tambe, cosa que encara fa que tot moli mes, si se’m enten.
S’ha de acabar de concretar si em trasllado alla (seria el mes sensat) o si vaig i torno cada dia (seria el mes insensat). Vam quedar que li diria algu el cap de setmana via mail. Avui a la tarda li envio un confirmant-li que crec que lo mes sensat es buscar un piset per alla. En toni vol que hi vagi com mes aviat millor, per estar-m’hi juliol, agost i setembre.
Dilluns a la tarda ell ve a la UAB, haurem de parlar i concretar mes coses. Ja anireu sabent tots.
Es una bona noticia perque cobrare per fer quimica, cosa que m’imagino que es bastant gratificant, i podre dir que he estat al ICIQ tres mesos. De moment aixo ja ho tinc.

Per molts anys!!

Ei Laia! Moltes felicitats! Quanta gent d’Alemanya te idea del que significa fer anys una dia com avui, millor dit una nit com avui… la Revetlla de Sant Joan!! No se si faras alguna cosa especial amb els companys d’alla, pero ja mhan dit que hi ha la teva germana! A liarala grossa doncs!
Nosaltres ens juntarem uns quants per fer un soparet i hi haura un brindis per tu, ja me’n ocuparé!

Molts records i disfruta d’aquest parell de videos!

Jajajajaja TOT AIXO HE TROBAT

Hola, es molt tard…però no me puc estar de penjar aixo…JA ARRIBA SESTIU!!!!!!!!

Hola!

hola a todos!
hace un poquito que no entraba en el blog… jejejeje… mensaje rápido y me pongo a leer lo que hayáis escrito todos!
Todo bien Laia?
Jordi

1/3

Hola!

Demà farà un més exacte que vaig marxar carregada de maletes cap a Göttingen. Això també vol dir que queden dos mesets per poder tornar a Catalunya, parlar català amb la gent, entendre’ls quan parlen, un descans pel meu cervell! Jajajaja

No però m’ho passo força bé, faig un munt de coses com podeu veure per les fotos i a més que aquests dos últims caps de setmana he tingut visites o sigui que perfecte. I aquest cap de setmana hi ha un festival de antifee o alguna cosa així, música, però curiosament l’últim concert és a les 22.00, Suposo que hi aniré a treure el cap aveure què tal.

Però aquest post era per explicar-vos un conte… alguns ja el sabeu, però així quedarà aquí per escrit:

CONTE DEL LABORATORI CASABÓ

Hi havia una vegada un electró, un neutró i un protó. L’electró es passava el dia deslocalitzat per tota la torre de química. Si el buscaves no el trobaves. El neutró arribava tard i marxava d’hora, això si als trenta segons d’arribar ja portava la bata blanca i fins a l’hora de plegar treballava com una formigueta, això si cada dues hores baixava puntualment a fumar. I què dir del protó… depenent del dia era capaç de ballar damunt la taula o de plorar pels racons i sobretot, per trobar-lo potser has de buidar i apartar tota la merda del seu material. I aquests tres components es trobaven cada dia dins el mateix espai i formaven una gran entitat coneguda arreu com el grup casabó o bé, Grup Cazabó.

jejeje, espero que us hagi agradat

I ara posaré un foto d’aquest últim cap de setmana que he passat a Berlin. La foto és dels quatre que vam anar-hi al mur.